Etiquetes

dilluns, 21 d’agost de 2017

INDRETS RECOMANATS: CERET

Aquesta entrada la vaig publicat al "Guia" el dia 2 de maig de 2011, just després de la visita. La primavera li senta especialment bé a Ceret i a tot el seu entorn, però no crec que perdi encant ara a l'estiu.

Ceret, capital del Vallespir a la Catalunya Nord està a 178 kms. de Barcelona. Per l'autopista de Girona tardarem dues hores. Després de La Junquera, agafarem la sortida 43 on ja surt assenyalat Ceret.

Dir Ceret és dir Art Modern, plataners de més de 25 metres d’alçada i quatre metres de perímetre de tronc, es parlar del luxe de lo natural, de la dignitat de lo antic, d’un ritme de vida més racional i també és paisatge, bon menjar, cireres…

Els dissabtes entre les 7 i les 12,45 del matí es dia de mercat. El boulevard principal, flanquejat per plataners centenaris i algunes de les places del vell Ceret s’omplen de paradetes de verdures i fruites acabades de collir, de flors, d’espècies, d’artesania, de roba, de joguines, de menjars de tona mena…

Una riuada de gent mira i compra. Un conjunt de jazz posa música a la festa. Més amunt un bon acordionista també. Seiem a una taula de la terrassa del Bar De Pablo a prendre el vermut.

L’espectacle del mercat des de aquí es fantàstic. La gent que compra, a més dels queviures i demés estris per la supervivència física, porta rams de flors per casa seva.

Quan pleguen els comerciants anem a dinar al restaurant La Fontaine, que te tauletes al aire lliure en la placeta de la Font dels Nou Raigs; una delícia de plaça. Els altres dos restaurants que hi ha també tenen taules a fora i s’omplen totes. Un conjunt de jazz amenitza el dinar, que per cert, està boníssim i servit amb una deferència gran.

A la tarda, visitem el Museu d’Art Modern, reconegut internacionalment. Picasso, Matisse, Gris, Chagall, Manolo, etc. delecten la vista. Molts d’aquests artistes, Picasso inclòs, van viure i treballar a Ceret.

Repartits per tota la ciutat hi ha una espècie de púlpits amb les reproduccions de les pintures que es van fer des de el mateix lloc on estan aquests estris, amb les explicacions sobre l’obra i l’autor.

Des de les habitacions altes de l’hotel Des Arcades a la mateixa plaça Picasso es veu, si el dia és clar, el Canigó , que aquests dies apareix encara amb neu.

Tant l’hotel, molt recomanable per cert, com el bar de Pablo, que estan comunicats, tenen les parets plenes de quadres originals, litografies, cartells, fotografies, etc. relacionats amb el bo i millor de l’art contemporani. Es poden admirar originals dedicats als amos d’aquests establiments, de Dalí, Cuixart, Brossa, Tàpies i dotzenes d’artistes més.

Des de Ceret podem arribar a Perpinyà en menys de mitja hora; ciutat que també val la pena visitar.

Quan arribi l’hora de tornar a casa vostra, si fa bon temps i no teniu massa pressa, agafeu la carretera que porta a Prats de Molló.

Al passar per Amélie les Bains podreu admirar el riu Tech.

A Arlès sur Tech, val la pena visitar la gran Abadia medieval i l’edifici de l’Ajuntament i a Prats de Molló fer una passejada per la ciutat fortificada i si és l’hora de dinar, fer-ho al Restaurant Bellevue. Boníssim.







Imatges: Mon-Ra-Mon
(Si cliques sobre les fotos les veuràs ampliades)

divendres, 18 d’agost de 2017

LA RAMBLA


Encara trasbalsat pels tràgics fets d'ahir i en mig de la barreja dels propis sentiments i  les paraules i imatges que inunden els mitjans de comunicació, m'ha vingut al cap el poema que Josep Maria de Sagarra va dedicar a la Rambla de les Flors. Un poema que jo he escoltat des de petit dotzenes de vegades de llavis de la meva mare que el feia viu i vibrant.

Pels que hem nascut a tocar de la Rambla i l'hem passejat milers de vegades i l'hem estimat i hem vist com es transformava amb els anys per bé i per mal, el d'ahir ho sentim com si hagués passat en un dels espais més volguts de casa nostra.

"Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?
Hi ha més pelats que rics, més gent guillada
Que gent amb el cervell apuntalat.
I massa fum, neguit i terregada,
I un món una miqueta estomacat

Un fa ballar el despit, l’altre la mona.
Les noies tendres fan ballar-hi el cor.
És la sala de ball de Barcelona,
I el sol ve a fer-hi de catifa d’or.

La pela de taronja, aquí, no enganya...
Tothom, per relliscar-hi, hi és admès.
Vénen de mar i vénen de muntanya,
Per entrar dins del ball, no es paga res.

De vegades, la cobla s’embarbussa
I el ball s’omple de crits i crida fort.
I entre xiulets i sabres i batussa
S’engega una pistola i cau un mort.

Però és un “ai” i torna la riuada.
I torna el ball, gronxant-se amunt i avall.
I tornen els ocells dalt la brancada,
Fent tremeliadures de cristall.

I les floristes amanim les toies
I els gossos fugen, rosegant un os.
I brillen les dents blanques de les noies
Davant les parades de les flors.

Les parades vermelles, i un s’adona
Que aquest vermell molsut, tibant i humit,
És el color que dura més estona
Damunt del llavi fresc de Barcelona,
Que no es cansa de riure, dia i nit.

És tot un cel de blau i d’alegria
Aquesta Rambla meva i em fa esglai
Pensar que puc deixar-la sola un dia...
La Rambla i jo no hem d’apartar-nos mai!

I quan sigui una vella corsecada,
Amb tot aquest cabell pansit i blanc,
Em trobaran al peu de la parada,
Com si jo hi defensés la meva sang.

I els que passin i em vegin sense vista,
Tremolant, amb un pom dins la mà,
Diran: “Guaiteu, l’Antònia, la florista,
Ja no pot cridar, ni caminar.
I Xaruga com és, plena de noses
i de dolors, encara té prou cor,
Fidel a a la parada de les roses,
Fins que la vingui a recollir la mort.”

I si jo penso així, no cal que vingui
A temptar-me, ni em pot commoure el pit,
Per molta simpatia que li tingui
Per molt que li agraeixi el que m’ha dit,
I vostè hi torni amb una veu sincera
i amb el més noble sentiment desclòs.
No ho veu, que no puc ser d’altra manera,
Si sóc tant de la Rambla de les Flors!

dilluns, 14 d’agost de 2017

INDRETS RECOMANATS: VALLS DE ERRO, SALAZAR I RONCAL I LA SELVA DE IRATI - NAVARRA

Aquesta sortida requereix disposar d'una setmana aproximadament. Si a més podeu fer coincidir Ochagavia el dissabte de l'última setmana d'agost, l'experiència serà perfecte.

Pobles i paisatges que valen la pena del Pirineu navarrés. Des de Barcelona a Burguete (Auritz en eusquera) que està a només 2 kms. de Roncesvalles (Orreaga en eusquera) hi ha uns 520 kms. Si hi anem per l'autopista farem el trajecte en una mica més de 5 hores (Barcelona, Lleida, Zaragoza, Pamplona - sortida 82 direcció M-135 a Roncesvalles). Temps dedicat a la ruta: 6 dies.


Burguete serà doncs el primer poble d'aquesta ruta. Es tracta d'un típic poble-carrer. Les cases principals s'estenen a banda i banda de la carretera que és el carrer a què em refereixo. Les cases típiques de l'arquitectura d'aquesta zona estan adornades amb flors i el trànsit de pelegrins que vénen de Roncesvalles per fer "el camino" és constant.


Ens vam hostatjar a l'hostal Burguete, antic i senzill, que té el plus que durant una colla d'anys hi passava uns dies l'Ernest Hemingway. Casualment ens van donar l'habitació que ell feia servir.

Des de Burguete ens arribem a Roncesvalles, lloc de la cèlebre batalla amb Carlemany de protagonista i actualment punt de trobada i sortida dels pelegrins a Santiago de Compostela. Ens trobarem la Colegiata amb una sèrie d'edificis destinats a hostatjar sobretot, pelegrins.



Continuant la carretera en direcció nord val la pena aturar-se a l'Alto de Ibañeta on es pot gaudir d'una bella panoràmica dels Pirineus al peu del monument dedicat a la batalla.

Val la pena arribar-se al poble de Saint Jean Pied de Port, en territori francès. Molt turístic, però ple de detalls que el fan digne de ser visitat.

Des de Burguete, que correspon a la Vall d'Erro, ens arribarem al poble de Orbaizeta que està a una mitja hora de cotxe, ja que des d'aquí accedirem a una de les entrades de la Selva de Irati, la segona massa forestal més gran de faigs i avets d'Europa.

Vam fer una de les rutes a peu més típiques i de baixa dificultat. Són tres hores a peu per un circuit circular que voreja l'embassament d'Irabia i que permet veure aspectes diversos de la flora d'aquest singular i preciós indret.


Després de tres nits a Burguete, vam anar a Ochagavia, a la Vall del Salazar on puc recomanar l'Hostal Orialde a l'entrada del poble. Ochagavía és un poble molt bonic; arquetípic dels pobles navarresos del Pirineu. Gairebé de postal, sobretot per la seva autenticitat. Des del poble es poden fer diverses excursions. Una de les que val la pena és pujar a l'ermita de Nuestra Señora de Muskilda (una hora i mitja entre pujar i baixar). La mateixa ermita és molt bonica i les vistes sobre el poble i sobre pics emblemàtics del Pirineu navarrès i aragonès valen la pena.

Ochagavia la passejareu vàries vegades per un i un altre costat del riu Anduña, que el travessa, perquè no us cansarà d'admirar-lo.


Si el podeu visitar l'últim dissabte d'Agost, com nosaltres, viureu una experiència sensacional: L'Orhipean. Una festa popular en la qual participen la majoria dels habitants -uns 600- que es transformen ells i el poble com si estiguéssim exactament a la mateixa data de fa 100 anys.

L'ambient és fantàstic. Tots els detalls estan cuidats al màxim. Fins i tot es cobreixen els senyals de tràfic, comptadors de llum i altres artefactes moderns amb arpillera per donar-li més realisme. Com que les cases del poble són totes molt antigues (de més de cent anys per suposat) i estan en un estat excel·lent de conservació i a totes les cases s'han conservat estris d'aquells temps, la festa és perfecte.


Des de Ochagavia podrem visitar la Vall del Roncal en què, a més d'un formatge extraordinari podrem gaudir de paratges i pobles preciosos. Destacar els pobles de Roncal (capital de la vall) i Burgui on s'ha de comprar pa en el seu forn -boníssim- i fer la caminada pel costat del riu que us portarà a un antic pou de gel, a una carbonera i al monument a les almadies, on es troba la rèplica d'impressionants caravanes que es feien amb troncs que lligats eren conduits riu avall, quan no hi havia millor sistema pel seu transport.

No us heu de perdre la petita vall de Belagua (després de visitar el poble de Isaba) a la que s'hi arriba fàcilment per una carretera de muntanya ben traçada i asfaltada (com totes les d'aquesta Comunitat Foral). Es tracta d'una vall molt oberta, tapissada de verds i on pasturen molts ramats de cavalls, vaques i ovelles,


Un aspecte que no es pot deixar de mencionar és el gastronòmic. Demaneu arreu els productes de la terra. Segur que no us defraudaran.

Si cliqueu sobre les paraules en lletra cursiva i subratllades trobareu més informació.

Fotos: mon-ra-mon

dijous, 10 d’agost de 2017

INDRETS RECOMANATS: ELS ESTANYS DE LA PERA

Entrada penjada al "Guia" el 24 de juny de 2014 que és l'última vegada que hi hem estat. De fet, totes les anteriors vegades han estat a ple estiu. Els 2.300 metres d'altitud a què es troben aquests bonics estanys fan que la temperatura estiuenca sigui més que moderada.


Aquesta excursió, tot un clàssic, està a l'abast de la majoria de persones de qualsevol edat. El cotxe s'ha de deixar a l'aparcament del Refugi de Pollineres i des d'aquí a peu, xino-xano, trigarem uns cinquanta minuts.


Si ho feu via Lles i el Cap del Rec, des de Barcelona, heu de dirigir-vos a Martinet, a la Cerdanya. Passat el poble, a la dreta trobareu la carretera que porta a Arànser i a Lles. Agafant el túnel del Cadí, des de Barcelona trigareu unes dues hores i quart fins al Refugi del Cap del Rec.

D'aquí surt una pista de terra i pedres que té 8 kms. fins a l'aparcament de Pollineres. És apta per tota mena de vehicles, però els turismes s'ho han de prendre amb calma.

A Pollineres està assenyalat el camí que ens portarà als estanys. 


El trajecte en aquesta època de començaments d'estiu és molt bonic: prats, boscos, rierols i cascades acompanyen als excursionistes. 


El primer estany que trobareu és el petit. Sense deixar la pista en direcció al Refugi dels estanys, accedireu a l'Estany gran o superior que està a 2.360 metres d'altitud, girant a l'esquerra i salvant un pendent una mica fort però molt curt.

L'espectacle dels llacs, val la pena. Així ho pensa molta gent que hi peregrina per dotzenes cada dia.

Si us porteu vosaltres el menjar, el lloc és un dels millors escenaris-menjador que podeu triar. Si no, us recomano la Fonda Domingo de Lles. Menjareu de luxe a un preu molt ajustat.

Vídeo:

Fotos i vídeo: mon-ra-mon

diumenge, 6 d’agost de 2017

INDRETS RECOMANATS: LA VALL D'ÀSSUA

A l'estiu, sovint ens agrada trobar una recomanació per fer una sortida d'un o dos dies. He pensat que publicar alguna de les entrades del meu altre blog "Guia", podria complir aquest objectiu.

Avui parlo de la Vall d'Àssua, al Pirineu català. El post el vaig publicar a la tardor de 2011 que és quan la vaig visitar en aquesta estació de l'any, però hi hem estat moltes vegades a l'estiu i l'indret segueix sent igualment encisador.

Aquesta vall es troba a la comarca pirinenca del Pallars Sobirà. Per arribar-hi anirem fins a Sort (unes 3 hores des de Barcelona pel Túnel del Cadí, La Seu d'Urgell i Port del Cantó). A la sortida de Sort direcció Nord trobarem la carretera que ens porta a Llessui. Aquesta (Sort-Llessui) te només 13 Km i corresponen a la llargada de la Vall.

La Vall d'Àssua és ample, lluminosa i verda. Els seus pobles (Altron, Sorre, Saurí, Lllesui, etc.) conserven tot l'antic sabor de les valls pirinenques. Hi trobem ramats d'ovelles, cabres i cavalls i amb una mica de sort podrem conversar amb algun pastor o pastora, com ens va passar a nosaltres aquest pont de Tots Sants.


A Llessui hi ha un Museu dedicat als pastors d'aquesta contrada que val molt la pena. A 2,5 km. direcció nord hi ha un mirador que ofereix una panoràmica excepcional sobre tota la Vall.

Per dinar, no us ho penseu, aneu al restaurant Casa Joana, a peu de la carretera, a l'alçada de la desviació al poble de Bernui. Fa més de 30 anys que ofereix plats típics i molt originals de la Vall i de la resta de la regió. Hi va gent d'arreu.

Parlant de menjar: son famosos els formatges, els embotits (la girella particularment) i les carns que es fan en aquestes terres.

Si trieu Sort per allotjar-vos, recomano l'Hotel Les Brases, sortint del poble en direcció a Rialp. La relació qualitat-preu es molt bona.

Totes les estacions de l'any son bones per visitar la Vall d'Àssua, però si ho feu a la tardor, l'espectacle de llum i color és emocionant.












Imatges: mon-ra-mon
(Si cliques sobre les fotos les veuràs ampliades)


dijous, 3 d’agost de 2017

LA MUNTANYA, LA VIDA I ELS ANYS.



Una de les excursions més boniques que vam fer la meva dona i jo des de Argentière, prop de Chamonix, als Alps francesos, va ser als peus d'una glacera des d'on es veia el cim del Montblanc i el de totes les muntanyes que l'envolten.

El trajecte era relativament senzill: unes tres hores i mitja per un sender estret però segur, en mig d'una vegetació fresca i abundant. L'única dificultat era el fort pendent fins a arribar al destí. La dura pujada obligava a caminar a poc a poc.

Quan faltava potser una hora de camí, vam veure davant nostre una parella de vellets, molt vellets, que pujaven més que lentament en la mateixa direcció que nosaltres ajudats pels seus pals d'excursionista. Parlem d'una dona de més de vuitanta anys i d'un home que, si no tenia els noranta, poc li faltava.

Els vam saludar i vam seguir. En arribar estàvem sols davant d'una sensacional panoràmica. El dia era radiant i el Montblanc i els seus companys els teníem, encara que una mica lluny, a la vista.

Una bona estona després van arribar els dos vellets del camí. Vam tornar a saludar-los. Estàvem tots quatre sols. Ens van preguntar d'on veníem, i a partir d'aquí vam tenir una petita conversa en francès. A pesar que nosaltres el parlem no massa bé, vam gaudir de les seves explicacions. Van dir-nos que eren d'un poble de la vall que estava a unes tres hores d'allà.

Tota la vida hi havien viscut i estimaven aquell entorn fantàstic. Des de sempre anaven pujant a la glacera per contemplar el Montblanc i ho feien tantes vegades com el temps ho permetia. A l'estiu, per exemple, ho feien un cop per setmana.

A l'home li brillaven els ulls quan amb la punta del seu bastó ens senyalava cada un dels pics i els anomenava pel seu nom.

El calçat que portaven no era gens sofisticat. Velles botes de muntanya que segurament havien fet centenars de kilòmetres per aquests meravellosos paisatges.

Vam marxar i els vam deixar sols en l'excepcional mirador on hi havien estat incomptables vegades però la seva actitud; la seva mirada, era com si ho haguessin descobert aquell dia.

Recordo sovint aquella parella que vam trobar potser fa uns deu o dotze anys i sempre fa que relacioni la seva il·lusió i força de voluntat amb el seu immens amor a les muntanyes.


Imatge baixada d'Internet

dilluns, 31 de juliol de 2017

LOGOS DE CÀMPINGS

La Cerdanya

Quan arribaves a un càmping, sovint et donaven un adhesiu per posar-la al parabrisa del cotxe. Durant uns temps els vaig guardar, però va arribar el dia en què ja no es posaven adhesius. Els sistemes de control s'havien sofisticat.

Així que els logos dels càmpings ara es troben només en la seva publicitat, sigui en paper o a la seva web.

Aquests dies, m'he entretingut a buscar els logos dels càmpings en què he estat. M'ha fet gràcia aplegar-los en aquest post. Els records que em porta cada un d'ells és potser el principal, però també, en compartir-los, penso que en alguns dels que els veieu i hi heu estat, també ús despertarà el record de bons moments. Si no hi heu estat, poden ser un suggeriment per anar-hi algun dia.


Càmping Boneta. Barruera, Vall de Boí

Sant Pau de Segúries


El de Guils i el de Llívia

Les Tries . Olot


Campdevànol

Pals

Sort

Ribera de Cardós
Tamariu

Tossa de Mar

Donostia

Benasc


Castro Urdiales

Navarra


Llac de Sanabria - Zamora

Torla - Osca


 Picos de Europa


Santa Marta - Salamanca

Santander


Osca
Vigo


Dax - França

Amboise - França


Arlès - França

Bretanya - França

Argentière -França


Fontenebleau - França


Turckeim - França

Bagnéres de Bigorre - França

Poitiers - França

Vence - França

Lenno - Llac de Como - Itàlia
Pistoia - La Toscana - Itàlia


Les Dolomites - Cortina d'Ampezzo - Itàlia


Lago Maggiore - Itàlia


Venezia - Itàlia


Aosta - Val d'Aosta - Itàlia


Assís - Itàlia


Deiva Marina - Les Cique Terre - Itàlia


Fiesole - Florència - Itàlia

Llac di Garda - Itàlia


Ericeira - Lisboa - Portugal


Sagres - Portugal

Nyon - Suissa


Interlaken - Suissa

Heidelberg - Alemània


Frankfurt - Alemània

Viena - Austria


Budapest - Hungria


Copenhague - Dinamarca


Odense - Dinamarca

Estocolm - Suecia


Goteburg - Suecia


Oslo - Noruega


Uvdal - Noruega

Bergen - Noruega