La tardor també és una estació per gaudir al costat del mar.
Passejant, abans de que el sol s'amagués per una tranquil·la platja del Maresme, aquestes tres senzilles barques de pescadors es feien companyia davant d'un mar serè que transmetia tota la pau del món.
Poema de Carme Rosanas:
Vull ser mar
i emmirallar la llum.
Vull ser llum
i acaronar les barques
Vull ser barca
i tastar l'escuma blanca.
De sucre o de sal
com el bes de l'aigua!
i emmirallar la llum.
Vull ser llum
i acaronar les barques
Vull ser barca
i tastar l'escuma blanca.
De sucre o de sal
com el bes de l'aigua!
3 comentaris:
Vull ser mar
i emmirallar la llum.
Vull ser llum
i acaronar les barques
Vull ser barca
i tastar l'escuma blanca.
De sucre o de sal
com el bes de l'aigua!
Una foto preciosa, Ramon!
CARME: Pintes també amb les paraules. Gràcies!.
Jolinessssssssssss, yo quiero vivir en el mar, es mi ilusión más fuerte, por lo que lucho día a día...en mi mar cantábrico y LLanisco para más señas jejjejeje. Que fotaza Ramón, me ha gustado mucho.
Mi abrazotedecisivo
Publica un comentari a l'entrada