L'Enriqueta, llegint, a casa seva. Tenia 96 anys. La foto és de fa molt poc (22-10-2014)
"Em costa imaginar-te absent per sempre"
Aquestes paraules, que formen part d'un bell poema de Martí Pol, reflecteixen exactament el que sento.
Ompliria moltes pàgines parlant de l'Enriqueta , la meva estimada mare, que va morir fa pocs dies. Tot serien paraules d'elogi a la seva bondat, simpatia, intel·ligència i sensibilitat artística. Prefereixo, però, oferir un recull de petites coses que l'aproximaran a qui vulgui fer-ho.
1.- Programa "Essències" dedicat íntegrament a ella, emès per Ràdio Molins de Rei el dia 27 de gener de 2015, tres dies després de la seva mort. (El programa comença passat el minut 6 i mig)
2.- Posts d'aquest blog dedicats a ella: (cliqueu sobre els títols)
11 comentaris:
Lo siento mucho Ramón, te acompañamos en ese sentimiento que tienes de vacio, tristeza, ese que nos asola y nos destroza cuando un ser querido se va, y una madre es...yo creo...un ser extraordianrio que nos hace falta siempre, siempre.
Mi abrazotedecisivo más afectuoso.
No cal que et diguem el que ja saps, el nostre respecte i admiració per la teva mare, una d'aquestes persones que quan se'n van no ens deixen del tot.
Afegiré també el goig de veure el tracte i el mim que li dispensàveu.
M'identifico amb la frase de l'Alexandra Morera: Qui no ha conegut a l'Enriqueta, no sap el que s'ha perdut.
Em sap molt de greu, Ramon. Les meves condolences.
Ho sento molt!!! Una abraçada!
SARA, JOSEP LLUÍS, XIRUQUERO-KUMBAIÀ, JÚLIA: Moltes gràcies!.
Ramon, jo també ho sento molt i t'envio una abraçada.
He llegit els dos posts dedicats a la teva mare, ara de cop, i no puc deixar de pensar que ha de ser un gran privilegi haver-la tingut tan a prop. Haver-la tingut de mare i tenir, com ella tenia també, records preciosos de la infantesa i de tota la vida.
Una abraçada de comiat
CARME ROSANAS: Moltes gràcies!
Ramon, acabo de llegir-te.
El meu sincer condol.
Penso, però...caram! quin goig haver compartit tants anys de tendresa, estimació i poesia amb ella!
Una abraçada ben gran!
FANAL BLAU: Moltes gràcies!
M'ha agradat molt trobar a la teva mare a casa de la Júlia...
Una abraçada, Ramon.
Fanal Blau: Gràcies Marta!.
Publica un comentari a l'entrada