Foto continguda en el reportatge publicat per El Periódico de Catalunya fa uns dies.
Barcelona, plaça de les Glòries, a dues passes de la Sagrada Família, del Teatre Nacional, de l'Auditori, de la Gran Via saturada de cotxes...
Allà mateix us trobareu amb la misèria econòmica suportada per persones que per sobreviure venen el que troben remenant entre les escombraries.
Són centenars. Aneu-hi qualsevol diumenge al matí. Les sensacions que sentireu seran, segurament, potents. Davant la misèria a més de la reacció instintiva de molta gent d'evitar apropar-s'hi ja sigui per por, racisme, menyspreu, etc. venen al cap immediatament dotzenes de preguntes sense resposta.
És inevitable la misèria? Si no es procura pels més maltractats per la vida per part dels poders polítics, econòmics i socials, que s'omplen la boca amb allò de què treballaran per aconseguir el benestar de tots els ciutadans sense distinció i pensant sobretot en els més febles, quin sentit té tot plegat?
Segur que és molt difícil organitzar la societat en què vivim d'una altra manera, però, realment s'intenta?
Si es pensa que es podria pal·liar la situació repartint la riquesa, anem llestos. Qui té molts diners en vol més per a ell i no deixa que ningú pretengui posar-li la mà a la butxaca per llevar-li ni un sol euro, i, avui en dia, si algun govern ho planteja, s'emporten els seus diners a paradisos fiscals fora del país. El que no en té tants de calés, però en té, tampoc està disposat a repartir o compartir res i si es canvien les prioritats pressupostàries, els que deixen de rebre en benefici d'uns altres s'emprenyaran fins a trencar les cartes.
Total que es deixen les coses com estan. Els que podem viure dignament, taquem els ulls davant la misèria "inevitable". Els fem invisibles. Ningú o gairebé ningú en parla. Els temes principals són el futbol, els escons, les sèries, el twitter i alguns programes de televisió.
"Què Déu hi faci més que nosaltres" què diuen alguns... o què?
Si també voleu llegir el reportatge publicat a l'esmentat diari sobre aquest mercat de la misèria, feu CLIK
1 comentari:
Davant d'aquests "espectacles", jo també sento com tu dotzenes de preguntes sense resposta.
Una d'elles és perquè, als que no en tenim cap culpa, aquestes escenes ens fan sentir culpables en major o menor intensitat. S'ha de ser de suro per girar la cara ignorant l'evidència.
Tens raó en què, per moltes voltes que li donem, sembla impossible que hi hagi una solució a la misèria. Es clar que, si ens ho prenem a pit, no dormiríem mai tranquils. Quina pena tot plegat!
Publica un comentari a l'entrada